Crisi matrimonial
o de parella de fet?
Quan s’ha pres la meditada decisió de cessar tant la convivència com la comunitat de vida, Bufet Bartra Barbarà us ajudarà a trobar la millor solució adaptada a la vostra nova realitat familiar i econòmica.
Què es pot fer si us trobeu immersos en una crisi MATRIMONIAL?
Quines opcions hi ha?
- La separació: que permet la suspensió de la vida en comú dels casats però no trenca el vincle matrimonial. Una persona separada no es pot tornar a casar.
- El divorci: que dissol completament el matrimoni i permet un nou casament.
Quins requisits es necessiten complir tant per demanar la separació com el divorci?
- Només el transcurs de tres mesos des de la data del matrimoni.
- No es necessita cap termini en cas de risc per a la vida, la integritat física o moral, la llibertat, la integritat sexual del cònjuge demandant o dels fills d’ambdós o de qualsevol dels membres del matrimoni.
De quines formes es pot tramitar una separació o un divorci?
- De mutu acord: ambdós cònjuges o un d’ells amb el consentiment de l’altre, presenten una demanda al Jutjat acompanyada del conveni regulador dels efectes que hagin pactat per a la separació o divorci. En cas de matrimonis sense fills o amb fills majors d’edat, es pot tramitar davant de Notari.
- De forma contenciosa: un dels cònjuges presenta la demanda al Jutjat proposant les mesures que al seu entendre hagin de regular els efectes derivats de la separació o del divorci. A les hores, després d’un judici, serà el Jutge qui decideixi en funció de les proves que se li presentin.
És del tot aconsellable la tramitació per la via del mutu acord abans que la contenciosa, ja que d’aquesta manera seran els cònjuges i no un Jutge els qui decidiran el futur de les seves vides i dels seu fills (en cas d’haver-n’hi) així com els efectes econòmics que es derivaran de la separació o del divorci.
Què s’ha de fer constar en el conveni regulador?
Si els cònjuges tenen fills comuns que estan sota la seva potestat, en el conveni regulador s’hi ha de fer constar:
- Un pla de parentalitat.
- Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordinàries com a les extraordinàries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament i els criteris d’actualització.
- Si escau, el règim de relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili.
Si escau, el conveni regulador també ha de contenir tant si hi ha fills menors d’edat com si no:
- La prestació compensatòria que s’atribueix a un dels cònjuges, indicant-ne la modalitat de pagament i, si escau, la durada, els criteris d’actualització i les garanties.
- L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament.
- Una compensació econòmica per raó de treball.
- La liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa.
A més, en el conveni regulador els cònjuges també poden acordar aliments per als fills majors d’edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis.
Què es concreta en un pla de parentalitat?
S’hi concreta la manera en què ambdós progenitors exerciran les responsabilitats parentals. Fent constar els compromisos que assumeixen respecte a la guarda (individual o compartida), la cura i l’educació dels fills.
S’hi fa constar els aspectes següents:
- El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. S’hi ha d’incloure regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.
- Les tasques de que s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.
- La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s’han de repartir els costos que generin.
- Un règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en que un progenitor no els tingui amb ell.
- El règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a la seva família.
- El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau.
- La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.
- La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.
Les propostes de pla de parentalitat poden preveure la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades de l’aplicació del pla, o la conveniència de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills.
Què es pot fer si us trobeu immersos en una crisi de PARELLA ESTABLE?
Com es poden regular els efectes de l’extinció de la parella de fet?
- De mutu acord: ambdós convivents o un d’ells amb el consentiment de l’altre, poden sotmetre a l’aprovació de l’autoritat judicial una proposta de conveni que inclogui tots els efectes que l’extinció hagi de produir respecte als fills comuns i entre els convivents. Si no hi ha fills comuns que depenen dels convivents, aquests poden regular els efectes de l’extinció de la parella estable per mitjà d’una una escriptura pública davant de notari.
- De forma contenciosa: un dels convivents presenta la demanda al Jutjat proposant les mesures que al seu entendre hagin de regular els efectes derivats de l’extinció de la parella de fet. Després d’un judici, serà el Jutge qui decideixi en funció de les proves que se li presentin.
Que es considera una parella estable?
Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:
- Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
- Durant la convivència, si tenen un fill comú.
- Si formalitzen la relació en escriptura pública.
Qui no pot formar una parella estable?
- Els menors d’edat no emancipats.
- Les persones relacionades per parentiu en línia recta, o en línia col·lateral dins del segon grau.
- Persones casades i no separades de fet.
- Les persones que convisquin en parella amb una tercera persona.
Càlcul de la pensió d’aliments pels fills
A la pàgina web del “Consejo General del Poder Judicial”, www.poderjudicial.es , hi ha habilitada una aplicació informàtica que permet obtenir de forma senzilla i immediata la xifra orientativa de la pensió d’aliments que s’ha d’abonar per als fills. Per utilitzar-la cal introduir-hi els salaris nets dels progenitors.
Les despeses d’habitatge (hipoteca, lloguer, IBI) i educació dels fills no hi estan compreses, per tant s’hauran de ponderar de forma independent. Així doncs, la quantitat resultant de l’aplicació informàtica s’haurà d’incrementar amb els esmentats conceptes en funció del seu import i criteris de repartiment.
Cal estar alerta en cas de fills amb necessitats especials derivades de minusvalideses, malalties o altres circumstàncies, perquè l’aplicació no les té en compte.
L’aplicació no calcula, tampoc, les despeses extraordinàries.